Entrevista a Baltasar Porcel

Aquí us deixo l'enllaç d'una de les entrevistes a Baltasar Porcel.


://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=34441&p_ex=baltasar%20porcel


Bona sort i bon estudi!

Núria V.

Josep M. Espinàs entrevista Pere Calders a Tv3 l'any 1984.

Entrevista a Jaume Cabré

Us deixo aquí l'entrevista de Jaume Cabré que duia la CONTRA de la Vanguardia avui. Jaume Cabré ha escrit novel·les com: Senyoria o Les veus del Pamano (la qual, treballarem més endavant.)

És una entrevista, on es parla, del menyspreu que te la gent vers els estudis humanitaris (tal i com l'altra dia dèiem a classe). Us la recomano, a mi m'ha semblat força interessant.

El link que us deixo de l'entrevista de la Vanguardia és en castellà ja que no he trobat per enlloc l'entrevista en català.

http://www.lavanguardia.com/lacontra/20120307/54265163069/jaume-cabre-educar-es-ensenar-al-joven-a-estar-a-solas-consigo-mismo.html

Mireia Abellí

Recensere. Amat-Piniella. Josep Pla. Mercè Rodoreda.

Francisco Boix,"un fotógrafo en el infierno"


Josep Pla, entrevista "A Fondo"



Mercè Rodoreda, entrevista "A Fondo"

En veu de Rodoreda

Entre les pàgines de l’Autoretrat, un recull d’escrits de Mercè Rodoreda publicats en ordre cronològic, a mode d’autobiografia pòstuma, hi ha un breu repunt* que la pròpia autora fa sobre el procés de creació i la recepció d’El Carrer de les Camèlies després de l’èxit de La plaça del Diamant. M’ha semblat prou interessant penjar-lo i deixar-vos l’enllaç: http://www.mediafire.com/?bwmjp68sbcb7j6s

*RODOREDA, Mercè. “Elcarrer de les Camèlies, 1966”, dins de:  Autoretrat.A cura de Mònica Miró Vinaixa i d’Abraham Mohino Balet. Barcelona, AngleEditorial, Llibres de la frontera, 7, 2008. (Pàgines 197-199).

Judit Altarriba

www.lletres.tk

Entrevista a Mercé Rodoreda. Blog literari Catatònic

http://lluismuntada.blogspot.com/2008/01/entrevista-merce-rodoreda.html





Luisa G.

Reportatge de Mercé Rodoreda. A Fondo

http://video.google.com/videoplay?docid=6005494089185723481




Luisa G.

EN FELIPET 

Mercè Rodoreda, «Imatges d'infantesa», Serra d'Or, març 1982.

       «A en Felipet, jo el manava. Duia un davantal de teixit ratllat. Jo també. Tenia els ulls grossos i inexpressius, les orelles una mica separades del cap i a l'hivern agafava uns refredats solemnes. Jugàvem sempre al que jo volia jugar. Si volia plantar cigrons o mongetes, li feia cavar un regueró on enterrar la grana. Si jugàvem a coudinar, abans li feia construir una barraca amb canyes i sacs encara que tingués mandra. Si jugàvem a córrer amb branques a les mans que figuraven ales, jo triava les més maques. Si jugàvem a lladres, ens enfilàvem com llamps a la figuera, jo al davant, i des de la branca més alta els matàvem. Si jo volia mirar sants, miràvem sants. Un dia, poc després de Pasqua (els meus pares m'havien regalat un xerric-xerrac i una gran maça de matar jueus), en Felipet va dir que s'avorria i que se'n volia anar a casa seva. Estàvem drets al replà de l'escala de baixar a l'hort, ell en un graó més baix que jo. Vaig agafar la maça de matar jueus que acabava de deixar a terra i li vaig clavar un cop de maça al cap amb tota la meva fúria. Va quedar molt quiet. I tot d'una em va donar una empenta per passar i va arrencar a córrer cap al reixat plorant i gemegant. Al cap de cinc minuts van trucar al timbre. Al peu del reixat hi havia el pare d'en Felipet, alt i gros, el bigoti negre, vermell de ràbia, cridant, així que va veure la meva mare, que em volia matar; havia trencat el cap del seu fill i el seu fill no vindria mai més a jugar. La meva mare, espantada, li va demanar mil perdons i va tancar el reixat amb clau. "No et vull veure mai més jugant amb en Felipet. Per què li has hagut de donar un cop de maça, per què?", deia desesperada. Se'm va endur endintre de la casa i em va deixar asseguda al menjador. Al cap de poca estona va sonar el timbre. La meva mare va mirar qui trucava per entre l'enreixat de les persianes i va dir en veu baixa, "és en Felipet". El vaig anar a veure. Estava allí, com una ànima en pena, agafat amb dues mans als ferros del reixat, amb els ulls encara vermells i el cap embenat; entre sanglots va preguntar-me si el deixava entrar a jugar.»

EL MEU AVI,

PROGRAMA DE TV3 SOBRE MERCÈ RODOREDA

Un blog sobre literatura,

Un apunt sobre El carrer de les Camèlies de Mercè Rodoreda...

http://llunatic.blogspot.com/2008/11/el-carrer-de-les-camlies-de-merc.html

JOAQUIM AMAT-PINIELLA AL NAVEGADOR INTERACTIU DEL CCCB

I la web de l'Amical de Mauthausen: http://www.amical-mauthausen.org/

Cela y Pla

Una anécdota que me pareció graciosa:

http://www.lletres.net/pla/placela.html


                           Gáldrick 

ENTREVISTA AMB JOSEP PLA 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9

L'ANY 1977 EL PERIODISTA JOAQUÍN SOLER SERRANO VA GRAVAR UNA HORA D'ENTREVISTA TELEVISIVA AMB JOSEP PLA.

Era una altra època de la televisió: en blanc i negre, una hora sense anuncis, fumant i bevent whisky...

UNA SÈRIE  SOBRE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL
AMB ESPECTACULARS IMATGES HISTÒRIQUES REALS

APOCALYPSE

SUGGERIMENTS PER AL MES DE NOVEMBRE,

ESPECIALMENT MONTSERRAT ROIG PARLANT DE JOAQUIM AMAT-PINIELLA

ARGUS MES DE NOVEMBRE

UN BLOG SOBRE JOAQUIM AMAT-PINIELLA, 

L'AUTOR DE K. L. REICH.

http://memoria.cat/amat/content/opinions-sobre-amat-piniella

NIT I BOIRA

NUIT ET BROUILLARD


NIT I BOIRA  pel·lícula d'Alain Resnais, amb guió de Jean Cayrol

COSES VISTES, COSES LLEGIDES

Seminari Internacional "Coses vistes, coses llegides. L'edat d'or del periodisme literari català"

 

Inici:

14/09/2011 18:00

Fi:

16/09/2011 19:00

Lloc:

Aula de Música, Fac. Lletres

Organitza:

Institut de Llengua i Cultura Catalanes - Càtedra Josep Pla

  Les virtuts de regeneració narrativa de les formes no-ficcionals de la literatura catalana dels anys vint i trenta gaudeixen d’un ampli consens crític i, sobretot, dels favors d’un públic, avui com ahir, àvid de lectures amenes i fonamentades.
El periodisme català d’entreguerres s’ha convertit, així, un veritable capítol autònom i a part en la història literària de la cultura catalana, considerat, cada vegada més positivament, com una pedrera lingüística, estilística i narrativa, com una font inesgotable de models intel·lectuals i de tipus d’escriptors, com un mirall on anar a trobar una mostra diàfana de com la perfecta aliança entre catalanisme i cosmopolitisme van donar a la Catalunya anterior a la guerra civil espanyola personalitats d’una enorme singularitat. Algunes, com Josep Pla, Gaziel, Eugeni Xammar, Just Cabot, Manuel Brunet o Domènec Guansé són figures reconegudes, però d’altres, com Sadurní Ximénez resten encara en l’ombra de l’oblit. Quins eren, però, els models del periodisme literari català dels anys vint i trenta? Fins a quin punt era innovador o compartia models narratius amb el periodisme europeu del moment? Quines noves formes d’escriptura arribaven dels grans escriptors-reporters francesos?
En el context del renovat interès acadèmic per les relacions entre el periodisme i la literatura, "Coses vistes, coses llegides" és un seminari internacional de petit format, interdisciplinari, que es proposa reflexionar sobre els límits genèrics entre el discurs periodístic i el discurs literari del primer terç del segle XX a Catalunya, Espanya i Europa. 
Coses vistes, publicat l’any 1925, també és el títol del primer llibre de Josep Pla, de qui enguany se celebren els 30 anys de la seva mort.PROGRAMA DEL SEMINARI

Baltasar Porcel, d'una perspectiva una mica més diferent