divendres, 28 de gener del 2011

El carrer Estret

  L’any 1954 s’obrí a la circulació un nou tram del carrer de Torres i Jonama (antic carrer del Sol) que l’enllaçava amb el carrer de Begur. Fins aleshores, el carrer Torres i Jonama arribava al carrer Estret o de Sant Antoni.
  La proposta d’obertura es va fer el 1920, però no havia deixat de ser un projecte. Finalment, el 1952, l’Ajuntament d’Antoni Hernández-Villaescusa i Perxés va decidir repescar la idea, ja que el carrer Torres i Jonama s’havia convertit en una artèria molt important de la vila. Els vehicles procedents del Torres i Jonama que volien anar al carrer de Begur (o al revés), havien de passar pel carrer Estret, que, tot sovint, es col·lapsava, ja que era de doble sentit quan només hi passava un carro. Les «baralles» més recordades són les protagonitzava el que portava el carro de Josep Pla, «Salvi Embustero».
  Josep Pla vivia al carrer Torres Joanama i freqüentava les tertúlies del Fraternal (plaça Nova), així que passava tot sovint pel carrer Estret. La «norma» que hi ha via al poble era que el carro que havia passat la meitat del carrer seria el que continuaria avançant, mentre que l’altre, hauria de recular. Això provocava petits conflictes. Encara es recorden les discussions entre «Salvi Embustero» el xofer de Josep Pla i «El serranillo». 


Núria Anglada Lloveras

dijous, 20 de gener del 2011

La vulgaritat del pagès

Al igual que la prestigiosa Mercé Rodoreda, Josep Pla usa el model de “novel•la mirall”, concepte proposat per Stendhal (pseudònim de Marie-Henri Beyle), al seu llibre, El carrer Estret. Aquest model, tal i com descriu Pla al pròleg del llibre esmenat línies amunt, consisteix en relatar una història de manera no-ficcional. D’aquesta manera, s’utilitza la metàfora del mirall (espill), element el qual té com a funció la representació del mateix reflex de la realitat.

Stendhal afirma el següent: “una novel•la és fer passar el mirall al llarg del camí”; argument que l’escriptor palafrugellenc defensa plantejant la dicotomia entre la vida i allò que s’enten per literatura.

Així doncs, Josep Pla associa el concepte vida amb quelcom buit d’argument, el caos, el desordre. Per altra banda, afirma que la literatura imposa “una ordenación, una coherència, encara que sigui artificial, arbitrària i totalmente inversemblant”.
Va ser a posteriori d’aquesta reflexió que Pla va voler trencar dita dicotomia creant una novel•la més real i senzilla, «como la vida misma».

Pel que fa a l’opinió de l’escriptor, defensa que El carrer Estret és un escrit farcit d’imatges “absolutamente vulgars” i insisteix: “aclaparodament vulgars”. Què vol expressar, Pla, quan obstina tant amb el terme vulgaritat? És tan simple com repetir allò comentat amb anterioritat. Des de la meva incrèdola i innocent perspectiva, Pla gasta el concepte com a sinònim de mediocre, quotidià. I és per aquest motiu que quan l’autor presenta la seva obra amb aquesta adjectivació, que el lector ha d’interpretar El carrer Estret com un text completament simple i sense cap tipus de visió que sobrepassi allò rutinari.

M.Perxachs

dimecres, 19 de gener del 2011

Imatges vulgars en "El carrer Estret"



Així, doncs, "El carrer Estret" no conté cap a argument satisfactori. Posar-n'hi un hauria ultrapassat el meu projecte d'utilització pura i simple del mirall. He tractat purament de practicar la definició stendhaliana en un lloc concret i determinat i en un temps donat. Les imatges que l'espill ha reproduït no estan pas tocades, certament, de bellesa ideal. Són imatges absolutament vulgars –aclaparadorament vulgars. No he pas gosat modificar-les, i menys encara retocar-les. Són imatges de la vida tal com és –més que imatges inventades i convencionals. Són imatges de la realitat. En aquest sentit aquest llibre es troba en la línia de la prosa que s'escriu en els països on hi ha, encara, una literatura. Aquesta prosa està afectada per un creixent respecte a la realitat prodigiosa i inesgotable, grollera i màgica. J.Pla.

prefaci al Carrer estret, inclòs al volum 8, Els pagesos, de l'obra completa