Aquí us deixo l'enllaç d'una de les entrevistes a Baltasar Porcel.
://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=34441&p_ex=baltasar%20porcel
Bona sort i bon estudi!
Núria V.
dilluns, 4 de juny de 2012
dijous, 8 de març de 2012
dimecres, 7 de març de 2012
Entrevista a Jaume Cabré
Us deixo aquí l'entrevista de Jaume Cabré que duia la CONTRA de la Vanguardia avui. Jaume Cabré ha escrit novel·les com: Senyoria o Les veus del Pamano (la qual, treballarem més endavant.)
És una entrevista, on es parla, del menyspreu que te la gent vers els estudis humanitaris (tal i com l'altra dia dèiem a classe). Us la recomano, a mi m'ha semblat força interessant.
El link que us deixo de l'entrevista de la Vanguardia és en castellà ja que no he trobat per enlloc l'entrevista en català.
Mireia Abellí
dilluns, 27 de febrer de 2012
Recensere. Amat-Piniella. Josep Pla. Mercè Rodoreda.
Francisco Boix,"un fotógrafo en el infierno"
Josep Pla, entrevista "A Fondo"
Mercè Rodoreda, entrevista "A Fondo"
Josep Pla, entrevista "A Fondo"
Mercè Rodoreda, entrevista "A Fondo"
dissabte, 28 de gener de 2012
En veu de Rodoreda
Entre les pàgines de l’Autoretrat,
un recull d’escrits de Mercè Rodoreda publicats en ordre cronològic, a mode d’autobiografia
pòstuma, hi ha un breu repunt* que la pròpia autora fa sobre el procés de
creació i la recepció d’El Carrer de les
Camèlies després de l’èxit de La
plaça del Diamant. M’ha semblat prou interessant penjar-lo i deixar-vos l’enllaç:
Judit Altarriba
dilluns, 23 de gener de 2012
dissabte, 21 de gener de 2012
EN FELIPET
Mercè Rodoreda, «Imatges d'infantesa», Serra d'Or,
març 1982.
«A en Felipet, jo el manava. Duia un davantal
de teixit ratllat. Jo també. Tenia els ulls grossos i inexpressius, les orelles
una mica separades del cap i a l'hivern agafava uns refredats solemnes. Jugàvem sempre al que jo volia jugar.
Si volia plantar cigrons o mongetes, li feia cavar un regueró on enterrar la
grana. Si jugàvem a coudinar, abans li feia construir una barraca amb canyes i
sacs encara que tingués mandra. Si jugàvem a córrer amb branques a les mans que
figuraven ales, jo triava les més maques. Si jugàvem a lladres, ens enfilàvem
com llamps a la figuera, jo al davant, i des de la branca més alta els matàvem.
Si jo volia mirar sants, miràvem sants. Un dia, poc després de Pasqua (els meus
pares m'havien regalat un xerric-xerrac i una gran maça de matar jueus), en
Felipet va dir que s'avorria i que se'n volia anar a casa seva. Estàvem drets
al replà de l'escala de baixar a l'hort, ell en un graó més baix que jo. Vaig agafar la maça de matar jueus
que acabava de deixar a terra i li vaig clavar un cop de maça al cap amb tota
la meva fúria. Va quedar molt quiet. I tot d'una em va donar una empenta per
passar i va arrencar a córrer cap al reixat plorant i gemegant. Al cap de cinc
minuts van trucar al timbre. Al peu del reixat hi havia el pare d'en Felipet,
alt i gros, el bigoti negre, vermell de ràbia, cridant, així que va veure la meva
mare, que em volia matar; havia trencat el cap del seu fill i el seu fill no
vindria mai més a jugar. La meva mare, espantada, li va demanar mil perdons i
va tancar el reixat amb clau. "No et vull veure mai més jugant amb en
Felipet. Per què li has
hagut de donar un cop de maça, per què?", deia desesperada. Se'm va endur
endintre de la casa i em va deixar asseguda al menjador. Al cap de poca estona
va sonar el timbre. La meva mare va mirar qui trucava per entre l'enreixat de
les persianes i va dir en veu baixa, "és en Felipet". El vaig anar a
veure. Estava allí, com una ànima en pena, agafat amb dues mans als ferros del
reixat, amb els ulls encara vermells i el cap embenat; entre sanglots va
preguntar-me si el deixava entrar a jugar.»
diumenge, 8 de gener de 2012
dijous, 5 de gener de 2012
JOAQUIM AMAT-PINIELLA AL NAVEGADOR INTERACTIU DEL CCCB
I la web de l'Amical de Mauthausen: http://www.amical-mauthausen.org/
Subscriure's a:
Missatges (Atom)