dijous, 20 de gener de 2011

La vulgaritat del pagès

Al igual que la prestigiosa Mercé Rodoreda, Josep Pla usa el model de “novel•la mirall”, concepte proposat per Stendhal (pseudònim de Marie-Henri Beyle), al seu llibre, El carrer Estret. Aquest model, tal i com descriu Pla al pròleg del llibre esmenat línies amunt, consisteix en relatar una història de manera no-ficcional. D’aquesta manera, s’utilitza la metàfora del mirall (espill), element el qual té com a funció la representació del mateix reflex de la realitat.

Stendhal afirma el següent: “una novel•la és fer passar el mirall al llarg del camí”; argument que l’escriptor palafrugellenc defensa plantejant la dicotomia entre la vida i allò que s’enten per literatura.

Així doncs, Josep Pla associa el concepte vida amb quelcom buit d’argument, el caos, el desordre. Per altra banda, afirma que la literatura imposa “una ordenación, una coherència, encara que sigui artificial, arbitrària i totalmente inversemblant”.
Va ser a posteriori d’aquesta reflexió que Pla va voler trencar dita dicotomia creant una novel•la més real i senzilla, «como la vida misma».

Pel que fa a l’opinió de l’escriptor, defensa que El carrer Estret és un escrit farcit d’imatges “absolutamente vulgars” i insisteix: “aclaparodament vulgars”. Què vol expressar, Pla, quan obstina tant amb el terme vulgaritat? És tan simple com repetir allò comentat amb anterioritat. Des de la meva incrèdola i innocent perspectiva, Pla gasta el concepte com a sinònim de mediocre, quotidià. I és per aquest motiu que quan l’autor presenta la seva obra amb aquesta adjectivació, que el lector ha d’interpretar El carrer Estret com un text completament simple i sense cap tipus de visió que sobrepassi allò rutinari.

M.Perxachs

1 comentari:

  1. M'ha agradat molt El carrer Estret,per que m'hagadra molt la manera com explique les coses Josep Pla. Encara que la vida d'un poble pot ser que a algú li sembli que no te cap interes, la vida quotidiana si te les mires es prou intesessant.
    M Esther

    ResponElimina