dimecres, 16 de novembre de 2011

SUGGERIMENTS PER AL MES DE NOVEMBRE,

ESPECIALMENT MONTSERRAT ROIG PARLANT DE JOAQUIM AMAT-PINIELLA

ARGUS MES DE NOVEMBRE

1 comentari:

  1. Hola. Em passo a comentar algunes de les meves impressions sobre els documents disponibles en aquesta pàgina.

    M'ha resultat especialment enriquidor llegir la transcripció de l'entrevista a Joaquim Amat-Piniella. Tot i que sigui preferible estudiar les obres literàries independentment del moment històric, com vam comentar a classe amb K. L. Reich això resulta difícil, ja que no només és una obra literària; també té un valor testimonial. Em sembla útil conèixer de forma tan directa aquests detalls de l'experiència d'Amat-Piniella al camp, ja que així podem fer-nos una idea de fins a quin punt el que explica K. L. Reich és veritat històrica (pel que he pogut veure, gairebé tots o tots els personatges es basen en fets reals) i entendre millor les motivacions i la situació de l'autor, adonar-nos de fins a quin punt va ser autèntic l'infern particular dels camps. Sé que hi hem insistit molt a classe, però em sembla que per molt que llegim llibres (i concretament K. L. Reich, que com hem dit és un retrat prou colpidor d'aquella situació) i documents sobre el tema i en parlem i en parlem, els que no ho hem viscut mai no ens n'acabarem de fer una idea prou clara.

    L'entrevista tampoc no aporta una quantitat excessiva de material nou, em fa la impressió que K. L. Reich ja és prou descriptiva en ella mateixa (més encara si comptem el pròleg) i hi ha pocs detalls de l'experiència d'Amat-Piniella que no hi surtin; a més que ja havíem comentat força la biografia de l'autor a classe. Però de totes maneres m'ha agradat llegir-la per acabar d'arrodonir la comprensió de l'obra i per curiositat respecte a l'experiència directa de l'autor durant aquells anys, per veure si les seves impressions aleshores coincideixen amb les impressions que jo he tingut, literàriament, en llegir l'obra (sí que coincideixen... cosa que deu voler dir que Amat-Piniella era molt bon escriptor, em sembla).

    Els documents de veu de Montserrat Roig també tenen interès perquè ella va conèixer l'autor i en parlar se li nota força, com ja vam comentar, que la va impressionar molt la figura d'Amat-Piniella. Gran part dels temes de què parla ja els hem comentat a classe, però ha estat una bona manera de repassar-los i reflexionar-hi més.

    També m'he llegit l'article de La Vanguardia... la veritat és que no sé ben bé què dir-ne, resulta indignant però també xocant. M'impacta la idea d'haver d'utilitzar una certa llengua limitadament per tal d'assemblar-se a Franco i d'alguna manera “agrair-li” allò que ha fet; i la manera com en certa manera es deixa tota la resta de llengües que no siguin el castellà com a inferiors o inadequades, entenent que fer-les servir a nivell públic és una falta de respecte... És una visió molt etnocèntrica del món; feixista, és clar. I crec que l'article quan diu francès en realitat no parla precisament del francès, però això és evident.

    Bé, gràcies pels recursos. Adéu!


    PD: per curiositat, qui va triar la icona del bloc? (la llengua dels Stones amb la senyera)

    ResponElimina