dijous, 5 de maig de 2011

Baltasar Porcel, el 20 de febrer de 1988 ens rep a la seva casa d'Andratx

1 comentari:

  1. Els seus llibres son una recreació del seu mon personal i històric. Andratx, tenia un regim jurídic determinat, era un lloc petit i molt tancat un mon sense idees, i havia una necessitat de supervivència que ha donat lloc a una rasa. Van tenir d’anar a l’aventura, principalment contraban o emigrar.
    El nom de Baltasar es una tradició familiar, el primer fill sempre li posaven aquest nom, el seu fill gran també so diu.
    La seva infància la recorda relacionada amb paisatges. Molts d’aquets paisatges son foscos, la gent parlava a les nits a la vora del foc i al parlar de fantasmes semblava que es fessin presents, segons les seves paraules.
    Aquest mon rural no era per a ell i per això marxa a Barcelona i amb el temps es converteix en escriptor. A la seva família no els hi va agradar gaire, per que no li veien futur, encara que després n’han estat orgullosos.
    Diu que es un individualista, no se sent solidari amb res. Ell anava a la seva, lo important era creure en ell mateix. Quan ha fet alguna cosa per unes idees, s’ha equivocat.
    Per escriure necessita solitud, silenci, no passar fred i espais amplis. Moltes novel•les les ha escrit a la seva casa de Mallorca.
    M’ha fet gracia quan ha dit que les seves novel•les duraran segles per que estan molt be.
    Quan li pregunten sobre la gent important que ha conegut sobre tot el rei Juan Carles i Pujol, diu que és important conèixer la gent que mana, no solament polítics sinó també d’altres professions per que son els que tenen la clau del mon.
    També m’ha impressiona’t la por que tenia a la mort, tant que deia que vendria la seva anima al dimoni per no morir, si li donessin garanties.
    Reconeix que les seves novel•les donen una visió mítica del seu mon, barreja del present i del passat. Esperits que pugnen per sortir i els va convertir en literatura.

    Maria Esther

    ResponElimina