diumenge, 17 d’abril de 2011

BALTASAR PORCEL




Sobre la seva vida i obra,

http://www.escriptors.cat/autors/porcelb/pagina.php?id_sec=1897
http://www.joanducros.net/corpus/Baltasar%20Porcel.html
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/baltasar-porcel

Mort de Porcel

http://www.3cat24.cat/noticia/393411/ociicultura/Mor-lescriptor-Baltasar-Porcel-als-72-anys

http://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20090701/53736329039/muere-baltasar-porcel-uno-de-los-grandes-escritores-catalanes-barcelona-mallorca-andratx-jordi-pujol.html

2 comentaris:

  1. M’han resultat molt interessants tots els vídeos, m’ha semblat entendre que es declara fill de l’anarquisme. Es creu important per que crea. Per ell la cultura i l’art estan per sobre de tot.
    Nomes vol escriure llibres. Es un enamorat de la cultura grega, que per ell es la base de la democràcia i de la cultura Europea actual.
    Cada dia tenia per costum llegir l’article que escrivia a La Vanguardia, moltes vegades no acabava de saber interpretar el que volien dir, ja que te una manera molt especial d’escriure.
    Això també m’ha passat em Cavalls cap a la fosca, que tampoc no n’he tret l’entrellat.
    Maria Esther.

    ResponElimina
  2. Imatges de podridura i mort

    Avui un company de feina m’ha preguntat: —Què, com va Cavalls cap a la fosca de Baltasar Porcel? I jo: —Ja l’he acabat. (Un cop ho he dit he pensat, merda! ara em preguntarà si m’ha agradat.) I efectivament, ell: —T’ha agradat? I jo: —Frases llargues. Deixem-ho així.
    És l’únic que he dit. No podia comprimir la complexa i sorprenent lectura del llibre en un sí o un no. I tampoc oferir una exposició. No tocava, però això no vol dir que no tingui coses a dir:
    D’una tirada, sense interrupcions, Porcel es recrea en la destrucció i la corrupció i la descriu a poc a poc. El lector, d’una manera formal no es pot aturar, no hi ha capítols. Però tan se val, encara que ni haguessin no s’aturaria. L’autor explota la funció poètica del llenguatge i utilitza una prosa complexa, una sintaxi forçada per descriure la violència, la crueltat, la decadència dels avantpassats de l’escriptor ‘parisenc’ que, encuriosit, cerca i troba el seu horrorós llinatge. Moltes històries de vides, ja mortes, viscudes al límit de tots els sentits, de tots els plaers que, inevitablement, han passat. Han deixat de ser. Eren i ja no són. La vida en tota la plenitud comporta la putrefacció i la podridura de tot allò que serem. Baltasar Porcel analitza la decadència, la lletjor, la violència, la brutalitat, amb pinzellades, i grosses, d’erotisme i no et desperta a poc a poc com la seva prosa sinó que d’una plantofada t’obre els ulls i et desperta per sempre més. El seu llenguatge ensenya el més baix i roí de l’ésser humà: la feblesa de la carn, el plaer de la venjança. La sang. La miserable vida humana amb tota l’honorabilitat que un vulgui. Al llarg de la novel•la, Porcel mostra la part més fosca de la vida. Coneixem els noms de molts dels avantpassats del narrador ‘parisenc’, tots ells van tenir vides intenses i indignes, però ara, després de tanta recerca menyspreable qui està viu és ell, el ‘parisenc’ escriptor, que a la fi se n’adona i, potser, cansat de tanta sang i de tanta mort i de tanta merda dóna un cop de porta i, alliberat, és conscient de la seva vida. Quan he acabat de llegir el llibre estava esgotada. De la tensió de les paraules, de la duresa del que descriuen i per damunt de tot, Déu meu! com ho descriuen. Frases llargues. Deixem-ho així.

    Xènia Sagrera

    ResponElimina