dimarts, 1 de març del 2011

Text i context en l'obra de Rodoreda

Romanyà: un itinerari literari

Mariàngela Vilallonga parla de Mercè Rodoreda

El meu avi: Mercè Rodoreda

Xènia Sagrera i Natàlia Juan

3 comentaris:

  1. M'han agradat molt totes les coses que han explicat de Mercè Rodoreda. És intessant veure que el seu net no l'hi guarda rencor, encara que en vida quasi no van tenir relació. M'han entrat ganes de llegir tots el llibres de l'autora que encara no he tingut ocasió de llegir.
    Maria Esther

    ResponElimina
  2. Jutjant Cecília Ce

    Rodoreda crea el món de ficció d’El carrer de les Camèlies a partir dels records de Cecília Ce i mentre llegim els seus records construïm una vida, una existència i al conèixer-la, opinem i jutgem. És molt fàcil simplificar les coses i pensar que tot el que li passa ho ha triat. I d’aquesta manera jutjar Cecília i fer-la responsable del seu destí. És inevitable, som curiosos, i ens agrada tenir una opinió, encara que sigui simplificada, d’allò que veiem, d’allò que ens expliquen. I, per tant, Cecília Ce decideix anar a fer senyors en contraposició a estar hores i hores davant d’una cruel màquina de cosir. Previsible, oi: «Quan vam sortir al carrer els ulls em feien nosa». Mercè Rodoreda en el conte «El bitllet de mil» dins Semblava de seda i altres contes ens mostra la vida d’una altra senyora que decideix anar a fer senyors. «M’he pintat massa els ulls. Dec semblar... exactament el que vull semblar!». «Era com si els ulls li fessin nosa. Se’ls havia pintat massa». Ella, però, obtindrà uns resultats distints i en conseqüència hi haurà un canvi de direcció i aquest fet tan petit esdevindrà fonamental en la seva vida. La identitat es construeix dia a dia i allò que hom viu en un moment determinat no és tan sols fruit dels seus actes sinó d’una sèrie aliena de condicions que en conjunt donen un resultat. Petits detalls que són cabdals en cada passa del camí de la vida. Encara hi deu haver algun animal que creu que s’ho ha buscat. Si ets un d’ells no pateixis, trobaràs que molts dels personatges malvats i amb maldat d’El carrer de les Camèlies són miserables (en el sentit d’indigne i vil), en aquest cas, el vermell serà justificat, per a qui li agradi la sang i el fetge. A mi Cecília m’enamora, m’enamoro de com parla Cecília Ce: «Els carrers feien bonic i el cel semblava acabat de rentar». Si l’hagués conegut l’hauria omplert d’amor i felicitat. És literatura i, en aquest cas, qui juga als daus és Mercè Rodoreda. Quin honor!

    Xènia Sagrera

    ResponElimina
  3. És cert que no podem entendre les accions de Cecília. Però jo crec que no és perquè nosaltres no ho hem viscut, sinó perquè l’autora, realment, no volia que l’entenguéssim. Seguint la regla de no entendre perquè no ho hem viscut o perquè vivim en un món diferent, no podríem gaudir de la lectura. Ni entrar en el món que ha imaginat un autor. A més, moltes vegades, els autors escriuen sobre temes que no han viscut mai.

    Crec que Cecília té un món interior complex. Però per ella, el món real és desconegut i impossible d’entendre.

    “Fer senyors” és una decisió que pren ella. Però tot i entrebancar-se moltes vegades segueix buscant una estabilitat diferent que l’anterior amb homes semblants. No podria buscar l’estabilitat que vol amb un home solter? Cal que busqui sempre el marit infidel? I després sentir gelosia? Penso que no ho fa perquè Mercè Rodoreda ho vol d’aquesta manera. Per això crec que ens hem de deixar enredar per l’enginy de l’autora. I oblidar-nos de judicis, simplement, tot i no entendre-ho, entrar en l’univers de Cecília Ce.

    ResponElimina