Els vuit amors de Josep Pla

(Ressenya publicada per l'Avui el 2 de març 1999 a propòsit de l'obra de Xavier Febrés Les dones de Josep Pla Ed. 62)

Esperança Suquet. Amor de joventut durant cinc anys a Palafrugell. Només surt esmentada un cop en tota l'obra planiana. Era la veïna de la casa contigua, que comunicava amb el jardí dels Pla. Les dues famílies mantenien amistat. Quan Pla va marxar a estudiar a Barcelona, la relació es va refredar. "Esperança té un cos magnífic. Si la tartana del meu pare parlés!", deia el futur escriptor als amics.

Mercedes. Era la filla de la dispesera que allotjava l'estudiant de Dret Josep Pla a Barcelona. Es van conèixer el 1919 i el 1920 Pla ja marxava a París enviat pel diari La Publicidad. Tampoc no l'esmenta mai en cap dels seus escrits, tret de les cartes privades.

Rosetta Lagomarsino. Als 25 anys, el 1922 Pla va ser enviat a Gènova per La Veu de Catalunya a cobrir una cimera política internacional. Allí es va enamorar d'una atractiva quiosquera del barri de Carignano. L'estiu de 1923 la noia va arribar a anar a la casa dels Pla a Palafrugell, però la conducta de la parella va ser malvista per la família, que va treure la Rosetta.

Aly Herscovitz. Instal·lat a Berlín a l'agost del 1923, en companyia d'Eugeni Xammar, Pla va veure l'ensorrament de la moneda i l'atmosfera de misèria d'un país vençut. En aquest clima va conèixer una jove emigrada jueva de Rússia, Aly Herscovitz. Parlava francès i anglès i deambulava per Berlín sense rumb. La descrivia així al seu germà Pere: "És una noia molt viva que em distreu molt. És molt jove, té 19 anys". Acabada la relació, la va ajudar a curar-se d'una malaltia venèria.

Adi Enberg. El març del 1924 va deixar la corresponsalia de Berlín per tornar a París, sempre per La Publicitat. A la capital francesa va conèixer, en els cercles catalans, una noia de molta presència, alta, rossa, d'ulls blaus, desimbolta, la divorciada Adi Enberg. Nascuda el 1901 a Barcelona, era una escandinava poliglota. Es van conèixer el febrer del 1926 i van decidir casar-se el Nadal del mateix any, a Londres. Mai no ha aparegut cap document sobre la formalització més que improbable d'aquest matrimoni de facto. Malgrat els llargs anys de convivència, només es coneix una foto de tots dos junts i Pla no la menciona en tota la seva obra. Sembla que van tenir una filla no reconeguda per l'escriptor, Rose Enberg, a la qual Pla hauria enviat diners a Zuric durant anys. Després d'un trencament, durant la República van viure plegats a Madrid i en esclatar la guerra, exiliats, tots dos van treballar al servei de Cambó en favor de la causa franquista. El 1939, en acabar la contesa, Pla es va retirar en una caseta al minúscul port de Fornells, al litoral de Begur. Adi va instal·lar-se al mateix poble de Begur, però la relació ja no es recompondria.

Lilian Hirsch. Durant l'estiu del 1932, mentre Adi era a Anglaterra, Pla va mantenir un idil·li amorós a Calella de Palafrugell amb l'estiuejant suïssa de 20 anys Lilian Hirsch.

Aurora. En l'instant de màxim anorreament de la llibertat pública, va emergir un Pla alliberat que va iniciar una relació apassionada de convivència amb una noia d'orígens modestos, a més de dubtosos, Aurora. Pla deia que l'havia coneguda en un bar de cambreres de Mataró, però els testimonis que la van conèixer la desvinculen de tot perfil prostibulari. Aurora era baixeta, prima, molt educada, de caràcter dolç i reservat. Amb ella, Pla va descobrir un erotisme desconegut fins aleshores. L'atracció cap a ella va durar des del 1940 fins a la mort, tot i que Aurora se'n va separar el 1945. Durant els anys següents es van seguir veient regularment a l'hotel Viena de Barcelona, fins que el 1948 Aurora va emigrar a l'Argentina, on Pla la visitaria en cinc ocasions entre 1958 i 1966 arrossegat per un desig candent i un interès obsessiu. Fins a la mort d'Aurora, el 1969, Pla li va enviar centenars de cartes d'un erotisme encès i una elevada sensualitat.

Consuelo Robles. Era una jove i atractiva noia morena, d'aparença gitana. El 1947, quan Pla, amb 50 anys, es va instal·lar al mas de Llofriu, també hi va portar Consuelo, a la que va presentar com la noia del servei, fins que al final li va cedir l'ús de la caseta que havia comprat al carrer del Call de Cadaqués. Com que ella no sabia llegir, van mantenir una notable correspondència per mitjà de la mare de la noia.