Una anécdota que me pareció graciosa:
http://www.lletres.net/pla/placela.html
Gáldrick
diumenge, 18 de desembre del 2011
dimarts, 6 de desembre del 2011
dimecres, 16 de novembre del 2011
SUGGERIMENTS PER AL MES DE NOVEMBRE,
ESPECIALMENT MONTSERRAT ROIG PARLANT DE JOAQUIM AMAT-PINIELLA
ARGUS MES DE NOVEMBRE
ESPECIALMENT MONTSERRAT ROIG PARLANT DE JOAQUIM AMAT-PINIELLA
ARGUS MES DE NOVEMBRE
dilluns, 14 de novembre del 2011
UN BLOG SOBRE JOAQUIM AMAT-PINIELLA,
L'AUTOR DE K. L. REICH.
http://memoria.cat/amat/content/opinions-sobre-amat-piniella
L'AUTOR DE K. L. REICH.
http://memoria.cat/amat/content/opinions-sobre-amat-piniella
dimarts, 6 de setembre del 2011
COSES VISTES, COSES LLEGIDES
Seminari Internacional "Coses vistes, coses llegides. L'edat d'or del periodisme literari català"
Les virtuts de regeneració narrativa de les formes no-ficcionals de la literatura catalana dels anys vint i trenta gaudeixen d’un ampli consens crític i, sobretot, dels favors d’un públic, avui com ahir, àvid de lectures amenes i fonamentades.El periodisme català d’entreguerres s’ha convertit, així, un veritable capítol autònom i a part en la història literària de la cultura catalana, considerat, cada vegada més positivament, com una pedrera lingüística, estilística i narrativa, com una font inesgotable de models intel·lectuals i de tipus d’escriptors, com un mirall on anar a trobar una mostra diàfana de com la perfecta aliança entre catalanisme i cosmopolitisme van donar a la Catalunya anterior a la guerra civil espanyola personalitats d’una enorme singularitat. Algunes, com Josep Pla, Gaziel, Eugeni Xammar, Just Cabot, Manuel Brunet o Domènec Guansé són figures reconegudes, però d’altres, com Sadurní Ximénez resten encara en l’ombra de l’oblit. Quins eren, però, els models del periodisme literari català dels anys vint i trenta? Fins a quin punt era innovador o compartia models narratius amb el periodisme europeu del moment? Quines noves formes d’escriptura arribaven dels grans escriptors-reporters francesos?
En el context del renovat interès acadèmic per les relacions entre el periodisme i la literatura, "Coses vistes, coses llegides" és un seminari internacional de petit format, interdisciplinari, que es proposa reflexionar sobre els límits genèrics entre el discurs periodístic i el discurs literari del primer terç del segle XX a Catalunya, Espanya i Europa.
Coses vistes, publicat l’any 1925, també és el títol del primer llibre de Josep Pla, de qui enguany se celebren els 30 anys de la seva mort.PROGRAMA DEL SEMINARI
dilluns, 30 de maig del 2011
dimecres, 25 de maig del 2011
CURS D'ESTIU SOBRE JOSEP PLA I EL MÓN DIGITAL
| Organització: Càtedra Josep Pla |
| Coordinació: Pla Barbero, Xavier |
| Horari: De 10.00 a 13.30 h i de 16.30 a 19.30 h |
| Data d'inici: 04/07/2011 |
| Data de finalització: 06/07/2011 |
| Número d'hores: 20 |
| Places: 50 |
| Preu: |
| 90 € |
| Públic en general 45 € Estudiants UdG i Socis de la Fundació Pla |
dijous, 5 de maig del 2011
diumenge, 17 d’abril del 2011
BALTASAR PORCEL
Sobre la seva vida i obra,
http://www.escriptors.cat/autors/porcelb/pagina.php?id_sec=1897
http://www.joanducros.net/corpus/Baltasar%20Porcel.html
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/baltasar-porcel
Mort de Porcel
http://www.3cat24.cat/noticia/393411/ociicultura/Mor-lescriptor-Baltasar-Porcel-als-72-anys
http://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20090701/53736329039/muere-baltasar-porcel-uno-de-los-grandes-escritores-catalanes-barcelona-mallorca-andratx-jordi-pujol.html
dilluns, 28 de març del 2011
dimarts, 15 de març del 2011
MATERIAL SENSIBLE. ELS FILLS DE PERE CALDERS, FILLS DE L'EXILI
Un extraordinari reportatge amb entrevistes amb els fills de Pere Calders a l'exili de Mèxic.
MATERIAL SENSIBLE
Amb imatges filmades pel mateix Pere Calders sobre la via quotidiana familiar a Mèxic.
MATERIAL SENSIBLE
Amb imatges filmades pel mateix Pere Calders sobre la via quotidiana familiar a Mèxic.
De Pere Calders a Federico Fellini
Per als qui us agradi el cinema i la literatura comparada. Després de llegir "Ronda naval sota la boira", us recomano veure la pel·lícula "E la nave va" de Federico Fellini.
X. P.
dimarts, 1 de març del 2011
divendres, 11 de febrer del 2011
"La Plaça del diamant" de Mercè Rodoreda dirigida per Francesc Betriu
La Plaça del Diamant. Capítol 2: Després del casori i el naixement dels seus fills comencen les preocupacions i els problemes per a la Colometa.
La Plaça del Diamant. Capítol 3: Quimet mor al front i la situació es fa desesperada per a la Colometa.
La Plaça del Diamant. Capítol 4: Antoni, un botiguer veí de la Colometa, la salvarà de les penes de la postguerra.
divendres, 28 de gener del 2011
El carrer Estret
L’any 1954 s’obrí a la circulació un nou tram del carrer de Torres i Jonama (antic carrer del Sol) que l’enllaçava amb el carrer de Begur. Fins aleshores, el carrer Torres i Jonama arribava al carrer Estret o de Sant Antoni.
La proposta d’obertura es va fer el 1920, però no havia deixat de ser un projecte. Finalment, el 1952, l’Ajuntament d’Antoni Hernández-Villaescusa i Perxés va decidir repescar la idea, ja que el carrer Torres i Jonama s’havia convertit en una artèria molt important de la vila. Els vehicles procedents del Torres i Jonama que volien anar al carrer de Begur (o al revés), havien de passar pel carrer Estret, que, tot sovint, es col·lapsava, ja que era de doble sentit quan només hi passava un carro. Les «baralles» més recordades són les protagonitzava el que portava el carro de Josep Pla, «Salvi Embustero».
Josep Pla vivia al carrer Torres Joanama i freqüentava les tertúlies del Fraternal (plaça Nova), així que passava tot sovint pel carrer Estret. La «norma» que hi ha via al poble era que el carro que havia passat la meitat del carrer seria el que continuaria avançant, mentre que l’altre, hauria de recular. Això provocava petits conflictes. Encara es recorden les discussions entre «Salvi Embustero» el xofer de Josep Pla i «El serranillo».
Núria Anglada Lloveras
dijous, 20 de gener del 2011
La vulgaritat del pagès
Al igual que la prestigiosa Mercé Rodoreda, Josep Pla usa el model de “novel•la mirall”, concepte proposat per Stendhal (pseudònim de Marie-Henri Beyle), al seu llibre, El carrer Estret. Aquest model, tal i com descriu Pla al pròleg del llibre esmenat línies amunt, consisteix en relatar una història de manera no-ficcional. D’aquesta manera, s’utilitza la metàfora del mirall (espill), element el qual té com a funció la representació del mateix reflex de la realitat.
Stendhal afirma el següent: “una novel•la és fer passar el mirall al llarg del camí”; argument que l’escriptor palafrugellenc defensa plantejant la dicotomia entre la vida i allò que s’enten per literatura.
Així doncs, Josep Pla associa el concepte vida amb quelcom buit d’argument, el caos, el desordre. Per altra banda, afirma que la literatura imposa “una ordenación, una coherència, encara que sigui artificial, arbitrària i totalmente inversemblant”.
Va ser a posteriori d’aquesta reflexió que Pla va voler trencar dita dicotomia creant una novel•la més real i senzilla, «como la vida misma».
Pel que fa a l’opinió de l’escriptor, defensa que El carrer Estret és un escrit farcit d’imatges “absolutamente vulgars” i insisteix: “aclaparodament vulgars”. Què vol expressar, Pla, quan obstina tant amb el terme vulgaritat? És tan simple com repetir allò comentat amb anterioritat. Des de la meva incrèdola i innocent perspectiva, Pla gasta el concepte com a sinònim de mediocre, quotidià. I és per aquest motiu que quan l’autor presenta la seva obra amb aquesta adjectivació, que el lector ha d’interpretar El carrer Estret com un text completament simple i sense cap tipus de visió que sobrepassi allò rutinari.
Stendhal afirma el següent: “una novel•la és fer passar el mirall al llarg del camí”; argument que l’escriptor palafrugellenc defensa plantejant la dicotomia entre la vida i allò que s’enten per literatura.
Així doncs, Josep Pla associa el concepte vida amb quelcom buit d’argument, el caos, el desordre. Per altra banda, afirma que la literatura imposa “una ordenación, una coherència, encara que sigui artificial, arbitrària i totalmente inversemblant”.
Va ser a posteriori d’aquesta reflexió que Pla va voler trencar dita dicotomia creant una novel•la més real i senzilla, «como la vida misma».
Pel que fa a l’opinió de l’escriptor, defensa que El carrer Estret és un escrit farcit d’imatges “absolutamente vulgars” i insisteix: “aclaparodament vulgars”. Què vol expressar, Pla, quan obstina tant amb el terme vulgaritat? És tan simple com repetir allò comentat amb anterioritat. Des de la meva incrèdola i innocent perspectiva, Pla gasta el concepte com a sinònim de mediocre, quotidià. I és per aquest motiu que quan l’autor presenta la seva obra amb aquesta adjectivació, que el lector ha d’interpretar El carrer Estret com un text completament simple i sense cap tipus de visió que sobrepassi allò rutinari.
M.Perxachs
dimecres, 19 de gener del 2011
Imatges vulgars en "El carrer Estret"
Així, doncs, "El carrer Estret" no conté cap a argument satisfactori. Posar-n'hi un hauria ultrapassat el meu projecte d'utilització pura i simple del mirall. He tractat purament de practicar la definició stendhaliana en un lloc concret i determinat i en un temps donat. Les imatges que l'espill ha reproduït no estan pas tocades, certament, de bellesa ideal. Són imatges absolutament vulgars –aclaparadorament vulgars. No he pas gosat modificar-les, i menys encara retocar-les. Són imatges de la vida tal com és –més que imatges inventades i convencionals. Són imatges de la realitat. En aquest sentit aquest llibre es troba en la línia de la prosa que s'escriu en els països on hi ha, encara, una literatura. Aquesta prosa està afectada per un creixent respecte a la realitat prodigiosa i inesgotable, grollera i màgica. J.Pla.
prefaci al Carrer estret, inclòs al volum 8, Els pagesos, de l'obra completa
Subscriure's a:
Missatges (Atom)