Obrim avui 18 de novembre de 2010, un blog amb el qual es pretendrà compartir i oferir diferents punts de vista d’aquests tresors que ens han ofert alguns dels autors catalans des de la postguerra fins l’actualitat.
Un blog que utilitzarem els alumnes de l’assignatura Literatura catalana: de la postguerra a l’actualitat a la Universitat de Girona i dirigida per Xavier Pla.
Cedim el torn de paraula a K. L. Reich una novel·la dura però realista escrita per Joaquim Amat-Piniella, un supervivent del Camp de concentració de Mauthausen
Encara que el tema és molt cru i que costa de pair, Amat ho explica tant bé a través dels personatges de la novel·la, que la vas llegint i arrives fins al final i no et passa pel cap deixar-la a mig llegir.
ResponEliminaVeritat íntima modernitza el concepte de versemblança, aconseguint fer creïble una cosa que sembla impossible que sigui real, com són els horrors que van cometre els nazis.
M. Esther
Amat-Piniella utilitza la veritat històrica viscuda en primera persona per
ResponEliminacrear i donar forma a una veritat literària. Una veritat literària que no
entèn de verbs condicionals, sinó que utilitza la veritat íntima per,
d'una altra manera, fer saber allò que va passar: La Vergonya del
Totalitarisme de la Perversitat.
Tot i que a classe es va comentar que és una novel·la antiheròica, ja que,
no ens podem identificar amb cap personatge, tanmateix, el concepte de
'veritat íntima' ens apropa a tocar, olorar i fondre'ns en unes vides de
veritat. Ells, allà a dins, eren qualsevol de nosaltres.
Al 1939 en una carta a un amic, Amat escriu: "La meva història és vulgar:
la de tants i tants homes que s'han trobat tancats en la zona central
després de la pèrdua de Catalunya".
I en una altra de 1963: "Vaig escriure aquest llibre perquè durant
l'estada al camp m'ho vaig imposar com un deure. Milers de companys,
dotzenes d'amics entre ells, havien mort, anaven morint o havien de morir
a conseqüència de les penalitats de quatre anys i mig de camp".
La veritat històrica ens impacta de sobte, però el que sentim és fugaç,
(no penetra amb la suficient força per raonar, reflexionar, interioritzar)
és una acumulació d'informació sense essència humana, en canvi, la veritat
íntima s'introdueix mica en mica en nosaltres i ens absorbeix, crea un
vincle, una complicitat que ens fa sentir que som i són humans de carn i
ossos.
Fins demà,
Xènia